Avui dia 10 de febrer de 2010 es commemora el centenari del naufragi del vapor francès Général Chanzy de 109 metres d'eslora, que feia la ruta Marsella–Alger, amb 69 tripulants i 87 passatgers a bord, dels quals sols se’n salvà un.
En la fosca nit de tempesta del 9 al 10 de febrer de l’any 1910 el vaixell va perillar contra els penya-segats del nord de Menorca, concretament a sa Punta des Llosar, a poca distància de punta Nati.
Per recordar aquesta catàstrofe l’Ajuntament de Ciutadella ha organitzat una exposició a la sala municipal del Roser.
El nostre soci i amic Sergi Cleofé, comissari de l’exposició, ens ha remès aquesta ressenya:
En la fosca nit de tempesta del 9 al 10 de febrer de l’any 1910 el vaixell va perillar contra els penya-segats del nord de Menorca, concretament a sa Punta des Llosar, a poca distància de punta Nati.
Per recordar aquesta catàstrofe l’Ajuntament de Ciutadella ha organitzat una exposició a la sala municipal del Roser.
El nostre soci i amic Sergi Cleofé, comissari de l’exposició, ens ha remès aquesta ressenya:
Són molts els naufragis que han tingut lloc a les costes de Menorca, però el que més repercussió ha tingut tant a nivell local com internacional és sens dubte el naufragi del Général Chanzy.
El motiu d’aquesta exposició és, doncs, el d’aprofitar el centenari de l’esmentat succés per tal de mostrar al públic el que va ocórrer en realitat a Ciutadella el mes de febrer de 1910. Un fet horrible que encara perdura en la memòria de bona part de la societat menorquina actual.
La inauguració de l’exposició serà el dimecres 10-2-2010, coincidint amb la data del naufragi. Està previst que l’exposició tingui una durada de dos mesos a l’Església del Roser, fins el 10-4-2010.
Tindrà especial rellevància en aquesta exposició la documentació gràfica sobre tot allò que envolta la catàstrofe del Général Chanzy. Existeixen moltes imatges sobre la tragèdia, fet que deixa palesa la seva transcendència a l’època. A banda de la seva importància a nivell històric, el testimoni fotogràfic ens mostra com eren la vida i les costums a l’illa fa cents anys enrere.
Com a part important del suport audiovisual d’aquesta exposició, a banda de les fotografies, comptem amb una filmació sobre el desastre del Général Chanzy realitzada per Antoni Picó, Antoni Pons i Pere Bagur l’any 1982. Té una durada de 18 minuts i narra els fets amb precisió, mostrant imatges de la costa nord de Ciutadella, fotografies sobre el tema i objectes recuperats del vaixell.
El motiu d’aquesta exposició és, doncs, el d’aprofitar el centenari de l’esmentat succés per tal de mostrar al públic el que va ocórrer en realitat a Ciutadella el mes de febrer de 1910. Un fet horrible que encara perdura en la memòria de bona part de la societat menorquina actual.
La inauguració de l’exposició serà el dimecres 10-2-2010, coincidint amb la data del naufragi. Està previst que l’exposició tingui una durada de dos mesos a l’Església del Roser, fins el 10-4-2010.
Tindrà especial rellevància en aquesta exposició la documentació gràfica sobre tot allò que envolta la catàstrofe del Général Chanzy. Existeixen moltes imatges sobre la tragèdia, fet que deixa palesa la seva transcendència a l’època. A banda de la seva importància a nivell històric, el testimoni fotogràfic ens mostra com eren la vida i les costums a l’illa fa cents anys enrere.
Com a part important del suport audiovisual d’aquesta exposició, a banda de les fotografies, comptem amb una filmació sobre el desastre del Général Chanzy realitzada per Antoni Picó, Antoni Pons i Pere Bagur l’any 1982. Té una durada de 18 minuts i narra els fets amb precisió, mostrant imatges de la costa nord de Ciutadella, fotografies sobre el tema i objectes recuperats del vaixell.
EL NAUFRAGI DEL GÉNÉRAL CHANZY
El vapor Général Chanzy va salpar del port de Marsella el dimecres dia 9 de febrer de 1910 en direcció a Alger. Portava prop d’un centenar de passatgers, sense comptar la tripulació. Al poc temps d’haver sortit, el mar va anar embravint-se a causa d’una forta tramuntanada.
Cap a les quatre o les cinc de la matinada del dijous dia 10, hom va notar una forta fregada als costats o davall del buc. La coberta era escombrada per grans onades, les quals van arrencar la barana, enduent-se les persones que s’hi havien agafat. Les calderes van explotar i el fustam del vaixell va volar en trossos.
L’únic supervivent, el jove Marcel Baudez, va tirar-se a l’aigua amb la intenció de salvar-se nedant cap a terra, però va ser escopit per la força d’una gran ona cap a una cova del penya-segat. Va romandre allà tot el dia 10.
A l’alba del dia següent, el divendres dia 11, el supervivent va poder escalar el penya-segat, d’uns 50 metres d’alçada, amb molts esforços. Sobre les 8:30 h del matí va arribar, descalç i amb mal aspecte, al lloc de Son Escudero, on va demanar quelcom per menjar. En veure que l’amo no entenia el francès, va agafar un tros de carbó de la xemeneia i va dibuixar a la paret un vaixell que naufragava i les paraules 100 hommes morts.
L’amo va reaccionar i el va portar a casa del jutge, on el Sr. Agent Consular de França li va prendre declaració sobre el sinistre. Després fou assistit per tres metges fins que el van dur a l’Hospital Civil de Ciutadella.
El vaixell va quedar al fons del mar a una profunditat aproximada de 12 metres amb la proa cap al Nord, a l’anomenat Codolar de Sa Torre Nova, entre la punta des Codolar i la des Llosar. Segons l’examen del buc enfonsat, en veure’s entre els rompents, van voler virar o fer marxa enrere, però per l’efecte d’un mar enfurismat el vaixell va rebre un cop que li ocasionà la ruptura del timó i de l’hèlix, fet que el va deixar a mercè de les ones. A més, el mateix cop va obrir una via d’aigua que va fer explotar les calderes, perdent-se totalment la nau.
Cap a les quatre o les cinc de la matinada del dijous dia 10, hom va notar una forta fregada als costats o davall del buc. La coberta era escombrada per grans onades, les quals van arrencar la barana, enduent-se les persones que s’hi havien agafat. Les calderes van explotar i el fustam del vaixell va volar en trossos.
L’únic supervivent, el jove Marcel Baudez, va tirar-se a l’aigua amb la intenció de salvar-se nedant cap a terra, però va ser escopit per la força d’una gran ona cap a una cova del penya-segat. Va romandre allà tot el dia 10.
A l’alba del dia següent, el divendres dia 11, el supervivent va poder escalar el penya-segat, d’uns 50 metres d’alçada, amb molts esforços. Sobre les 8:30 h del matí va arribar, descalç i amb mal aspecte, al lloc de Son Escudero, on va demanar quelcom per menjar. En veure que l’amo no entenia el francès, va agafar un tros de carbó de la xemeneia i va dibuixar a la paret un vaixell que naufragava i les paraules 100 hommes morts.
L’amo va reaccionar i el va portar a casa del jutge, on el Sr. Agent Consular de França li va prendre declaració sobre el sinistre. Després fou assistit per tres metges fins que el van dur a l’Hospital Civil de Ciutadella.
El vaixell va quedar al fons del mar a una profunditat aproximada de 12 metres amb la proa cap al Nord, a l’anomenat Codolar de Sa Torre Nova, entre la punta des Codolar i la des Llosar. Segons l’examen del buc enfonsat, en veure’s entre els rompents, van voler virar o fer marxa enrere, però per l’efecte d’un mar enfurismat el vaixell va rebre un cop que li ocasionà la ruptura del timó i de l’hèlix, fet que el va deixar a mercè de les ones. A més, el mateix cop va obrir una via d’aigua que va fer explotar les calderes, perdent-se totalment la nau.
.jpg)
Durant tot aquest temps, des de que va deixar de navegar, els seus tres jocs de veles varen ser guardats baix la custòdia de Paco Bosch, qui els va entregar a l'actual propietari, en tan bon estat que podrien ser novament emprades.
.JPG)
