HISTÒRIA DEL “BELLÍSSIMO”

Cap a l'any 1928 a La Lliga Marítima del port de Maó, més coneguda com “Sa Lliga, precursora des Club Marítim, es va començar a organitzar regates de velers místics.
Les embarcacions que normalment competien eren Detective. Roig, Neptuno, Ernesto, Delio i Jover. Tots ells de diferent eslora..
Degut a l'èxit, a l'any 1929, Pere Jover Bru va encerregar a Antoni Taltavull Vidal, mestre d'aixa del Port de Maó, més conegut amb el sobrenom de s'Obercoc, el que seria el nou Jover. Bot aparellat de místic, estava dissenyat per ser conduit per tres tripulant i amb un llast important, segons la mida de les veles que s'emprés, que podia oscil•lar de 150 a 400 kgs.
Va tenir un gran èxit i Mestre Taltavull rebé l'encàrrec de fer dos bots més. El Cecilio, pel patró Antoni Ferrer, construït el mateix any, i el Dos hermanos, per a Antoni Catchot Vanrell. Aquest darrer, va ser acabat al 1935, inscrit el 19 de juliol, amb unes mides de 4,68 d'eslora, 1,77 de màniga i 0,74 de puntal, amb el foli 903 de la llista 4ª. La primera regata en que va participar va ser el 23 de juny del mateix any, conduit per Bartomeu Taltavull Saura, fill del constructor. Altres patrons varen ser els germans Delio i Dafne Bagur.
Es fet de que les tres embarcacions fossin similars, permetia fer les regates amb igualtat de condicions. L'èxit i l'expectació del públic, a sa Plana de Cala Figuera, va ser gran, fins que a l’any següent, quan va esclatar la Guerra Civil, es van interrompre aquestes activitats competitives.

Acabada ja la guerra, van tornar a regatejar els tres bots místics, que se'ls
anomenava popularment es tres fantasmes, per l'aspecte que donaven quan navegaven, amb les seves grans veles blanques.
El Jover va ser adquirit per Pelegrín Rita, que li va canviar el nom per Victoria. El nou propietari del Cecicilio, Francesc Buenaventura, també el va tornar vendre a Armando Carreras Bagur, que li va posar el definitiu nom de Ignacia.
El 29 d'abril de 1942, Antoni Ferrer, en representació del seu fill, Antoni Ferrer Bellissimo, que encara era menor, va comprar Dos hermanos, canviant-li el nom per Bellissimo.

Foto Sturla

El 16 de setembre de 1947, la propietat passà a ser compartida, també, amb els seus germans Jaume i Manolo Ferrer Sirerol.
El Bellisimo, amb notable èxit, va seguir competint, fins que a la dècada des anys seixanta, amb l'arribada de l'snipe, es van deixar de fer competicions de bots místics.
Encara, qualque vegada, va seguir navegant de forma més o manco esporàdica, fins que fou guardat als magatzems del Club Marítim.
Cap a l'inici dels anys noranta passà a la Pedrera de Robadones, dels Amics de la Mar, fins que el cinc d'agost d'enguany, va ser comprada per Tòfol Mus Reynés.

Durant tot aquest temps, des de que va deixar de navegar, els seus tres jocs de veles varen ser guardats baix la custòdia de Paco Bosch, qui els va entregar a l'actual propietari, en tan bon estat que podrien ser novament emprades.
Hem de dir que per navegar amb la vela grossa, es necessitava una antena d’uns deu metres, tal com es pot comprovar a l'històrica fotografia del Bellíssimo, de Foto Sturla, al port de Maó, testimoni d'una època gloriosa des bots místics.
Actualment, està al taller des Rentador, d’ Amics de la Mar de Menorca, al port de Ciutadella, on el mestre d'aixa Josep Marqués l'està reparant, fent-li una posada a punt, respectant totalment el seu aspecte i disseny.

Després, cap a la primavera de l'any que ve, està previst que torni a la mar, veles desplegades, passant a formar part de la flotilla dels Amics de la Mar del Port de Maó, amb base a l'Illa Pinto.
Es complirà els setanta-cinquè aniversari de la seva construcció.

Tòfol Mus Reynés Desembre de 2009