dimarts, 19 d’agost de 2014

HISTÒRIA DEL “JÚPITER”



Al port de Maó, l’estiu del 1916, es va seguir amb especial interès la rivalitat existent entre els patrons de dos bots a la vela, equipats de guaira: el “Júpiter” i el “Vedrines”. El primer, propietat de Francisco Frech, estava tripulat per Miquel Reynés i el segon, de Francisco Pons Villalonga, per Miquel Fuxà.




Aquell any, les regates entre els dos bots van acabar malament, amb denuncies per accions incorrectes durant la competició. Cal dir que en Miquel Reynés era mallorquí, cosa que aportava un factor afegit a la rivalitat entre els dos patrons. Sovint, aquest origen era recordat, fins i tot de males maneres, pels espectadors que seguien la competició des de la plana de Cala Figuera.
La premsa de l’època es feia ressò d’aquells fets. Ara, contemplant les fotografies existents, es pot veure la bellesa d’aquelles embarcacions, amb les seves empinades veles i els llargs botalons que permetien aguantar uns espectaculars flocs. Tanta superfície vèlica necessitava el contrapès d’un llastra considerable.



Amb el temps, va desaparèixer la botavara i aquest tipus d’equipament va canviar, introduint-se l’ús de l’antena de la vela llatina. A més, per facilitar les maniobres a bots amb un sol tripulant,  s’introduí el “martell”, retallant la vela a la part de la proa, cosa que li permetia  una millora oscil·lació.
Si comparem la foto del “Júpiter” amb la del “Bel·líssimo” es poden comprovar les diferències.



El “Bel.lissimo” a l’actualitat.

Fa uns parell d’anys, entre les fotos antigues de la família, varem trobar la  d’una balandra que havia estat de Joan Bonaventura Ensenyat, avi de na Núria, que era mallorquí. La foto estava feta, en data desconeguda, a Barcelona, on ell residia. De primer cop, vàrem veure que era un bot equipat de guaira, amb la particularitat que duia un doble floc, cosa que no hem vist mai a Menorca en embarcacions d’aquestes característiques.
No li donarem més importància que la coincidència d’aficions dels nostres respectius avis, Miquel i Joan, així com les similituds i diferències en l’aparellament dels bots de les dues fotografies.

                   Balandra amb dos flocs al port de Barcelona.

Però...


Enguany va morir la mare de na Núria, que era la nora de Joan Buenaventura Enseñat i a la vegada vídua de n’Alfons Buenaventura que, amb el temps, va canviar el seu cognom pel de Ventura.
I aquí comença l’increïble sorpresa…
Entre els papers trobats, a casa de la difunta, hi havia correspondència que demostra que l’embarcació de la foto de la balandra de dos flocs era el “Júpiter”!
Però com va anar a parar a Barcelona un bot tan conegut? Els enfrontaments entre el “Júpiter” i el “Vedrines” s’havien acabat. No tenim constància que, posteriorment a aquells fets de l’any 1916, hi hagués altres bots equipats de guaira en condicions i voluntat de competir. És possible que, al port de Maó, no tornessin a fer més regates d’aquest tipus d’embarcacions. Això podria fer que el propietari del “Júpiter” perdés interès per l’embarcació. 
En canvi, sí que hi ha constància de regates de bots aparellats amb vela mística o de “martell”, que varen tenir un important seguiment al port de Maó. El “Detective”, “Roig”, “Neptuno”, “Ernesto”, “Delio”, “Cecilio”,  “Jover” i “Dos hermanos” varen ser l’admiració dels aficionats a la vela llatina. Aquets tres darrers bots, al canviar de propietari també ho feren de nom, passant a ser, respectivament, “Ignacia”, “Victoria” i “Bel.lissimo”, coneguts com  “els tres fantasmes”, per ses seves grans veles.


                  El “Bel·lissimo” i el “Victòria”. Any 1944.

Però, tornem al “Júpiter”… Imaginem  que, durant un viatge a Maó per visitar al seu parent Miguel Cerdá Enseñat, en Joan Buenaventura el va veure navegar i se’n va enamorar, cosa totalment comprensible donada la seva bellesa. El cert és que el va comprar a mitges amb A. Pons Cubillas i se’l varen endur a Barcelona, amarrant-lo al Club Marítim d’aquella ciutat.
Malauradament, l’avi Joan no va poder gaudir de la navegació amb el “Júpiter” durant gaires anys, ja que va morir a començaments de l’any 1923.
La seva filla Angelina va contactar amb el seu cosí Miguel Cerdá Enseñat, perquè l’ajudés a trobar la documentació de l’embarcació que, sembla ser, s’havia extraviat. Va rebre resposta  dia 11 d’agost de 1923, indicant-li que la Comandància de Marina de Maó deia que el “Júpiter” havia sigut donat de baixa de matriculació d’aquest port.




En data 13 de gener de 1924, A. Pons Cubillas va vendre la seva part a Angelina Buenaventura que quedà com única propietària del “Júpiter”. Posteriorment, en data desconeguda, ella el va poder vendre.




Podria ser que el “Júpiter” passés a mans d’algun membre del Club Marítim de Barcelona, donada la capçalera dels darrers documents dels quals tenim constància.
Seria interessant saber el final de la història del “Júpiter”...
Si els nostres avis Miquel Reynés i Joan Buenaventura, que en diferents anys havien tingut a les seves mans l’arjau del “Júpiter”, veiessin com nosaltres, els seus nets, compartim el gust per la vela llatina, a bord del “Bel·líssimo”, possiblement dirien:

                          “Els camins dels destí són inescrutables...”

                          Tòfol Mus Reynés  i   Núria Ventura Bosch
                                             Maó, estiu de 2014.